COED - Recitació poema: "L'Ànima de les Flors" de Joan Maragall

Aquest dia va ser molt important per a mi. Va ser un dia extrany. Els nervis estaven dominant el meu cos al principi. Per què?

Doncs perquè era dia de RECITACIONS de POEMES!

Tots ens ho havíem preparat molt bé, el problema arribava a l'hora de recitar-lo de cara al públic.

Tot i això, a tots ens va sortir molt bé i aquesta es va convertir en una de les jornades universitàries que sempre em quedarà marcada a la memòria.

A continuació podem trobar el poema amb el que aquell dia vaig delectar a la classe:

"L'Ànima de les Flors"

Aquelles dues flors que hi ha posades
    al mig del caminal,
¿qui és que les hi deu haver llençades?
    Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
    no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
        posades a morir, mes sense dol.

«Morirem aviat, lluny de la planta»,
    elles deuen pensar;
«més ara nostre brill al poeta encanta,
        i això mai morirà».

                                                                                   Joan Maragall (1889)

 

by Cristian.

________________________________________________________________________